Presentiment....

De ben segur que no era un pressentiment, sinó una realitat.... Un vespre negre com a final d’un dia fatal, que remata una setmana desastrosa...
Tal com dèiem ahir, sobretot o quasi únicament per motius “professionals”, d’aquells a qui potser ens referíem “suposadament” (per no ferir susceptibilitats) ahir nit....

Però es veu que no hem estat els únics, ja que havent-ne parlat amb un del meus fills m’ha fet gairebé la calcomania de la mateixa afirmació...
Quasi per acabar, a la nit, la meva filla petita, tot abraçant-me, em diu (o com diria en Quim Monzó), m’etziba aquesta frase: “papa, avui no ha estat un bon dia per a mi...”

Que ha passat ? S’han confabulat tots els “astres” contra nosaltres ? Ens hem deixat “manegar” com moltes vegades solem fer???...
Que no s’il·lusionin, no podran em nosaltres, nosaltres som mes poderosos perquè creiem en nosaltres mateixos, i això no ens ho va arrencar ni en Franco ni els Ciutadans per Catalunya (dels que ja en parlarem...)

Ah, i que recordin que l’ombra de la justícia te els dits molt allargats i arriba, sempre, i a per tot arreu.
Com que no he pogut trobat una imatge mes representativa, us deixo que us delecteu amb aquesta.

Salut!