Mirar d'una manera diferent

Molt sovint passo per aquell tros de carretera, ombrívol a la primavera i estiu, mes lluminós a l'hivern, feréstec de nit o matinada, humit, nevat o gelat molts cops, i sempre m'hi parava perquè m’atreia el racó, no se si pel rierol, pels faigs verds o secs, per l’estimball, per...no se perquè. El cas es que tinc moltes imatges de molts anys i no havia trobat el "moment", o el moment no m’havia trobat a mi. Aquesta vegada anant a veure la Lluna amb un vell i gran company, m'hi vaig tornar a parar a l'anada i vaig fer només 10 fotografies, 7 per fer la panoràmica i tres generals segurament oblidables... Desprès, revisant la sortida, em vaig donar compte de que eren "aquelles", com aquelles no en tenia cap mes. I em vaig sentir una mica feliç...les meves ganes de mirar diferent es començaven a complir.

Un cafè al capvespre

Quant desprès de molt temps acabo en els mateixos llocs, en circumstàncies semblants, i a vegades amb imatges iguals, em canso... Em canso de repetir fotografies, encara que nomes las vegi jo, i nomes jo sàpiga quantes n’hi ha i com son... Ja fa dies que ho vull fer diferent, i ara he començat a provar. Quantes vegades he parat al Café, i cap que jo recordi com aquest vespre. Pau i silenci total. Ha sigut un assaig amb la representació tot seguit. I m’ha agradat, i fins i tot un rastre d’estels fugaços s’han creuat pel camí... No es un camí nou, sinó diferent.