Autocriticadeterminació

Ahir vaig arreglar una mica el jardí. Resulta que estava fet un caos i com que se' m va endur prop de dues hores, un, a vegades, pensa...
I pensava que abans teníem mes temps per arreglar-lo,el teníem mes be, feia mes goig, hi dedicàvem mes temps, i amb més amor, en diríem...
Ara, que teòricament en tenim més, ho fem menys sovint, dient que "no tenim mai temps de res"...
I el temps es el mateix...
El que passava abans era potser que dedicàvem menys temps a l'informática, a les xarxes "socials", als e-mails, a les fotos...
I ens dedicàvem mes a parlar amb la gent, a veure als amics "físicament", a llegir més, a escoltar, a.........un sense fi de coses que ara no fem...
Ara els grans pensadors i polítics, es dediquen, en representació nostre, a jugar-se 1 grau o 1,5 graus d'escalfament climàtic al pòquer, les "eco-no-mies" emergents, en llencen 20 vegades més, les pobres i populistes es gasten 8.500 milions d'euros en armament, mentre els nostres no es posen d'acord en RES...
Pensant ahir....recordava aquella "maleïda" frase de Lenin, que deia que "LA REVOLUCIÓ COMENÇA PER CASA,ES A DIR, PER UN MATEIX".....
Nosaltres, encara la tenim pendent...... a veure si la comencem algú dia...

Obert per Aniversari

Avui la Montse fa 52 anys, no fa cap vergonya de dir-ho en veu alta...
No ho sembla, però en porta la meitat de submarinista (***)
Ja porta tanta "aigua a sobre", que sembla com si li comencés a sortir la cua de les sirenes...
Aquest cop ho hem celebrat també a les Illes Medes, amb l'aigua "fresqueta" i una bona ponentada, a darrera el Tascó Gros i el Carai Bernat, amb un immersió quasi familiar, ja que només n'érem 8 en el vaixell...
Que per molts mes anys ho podem celebrar i compartir !!!

Tancat per aniversari

Trencant, mes que tancant, un seguit de propostes de l'estil de DIGUEM NO, hi ha un fet important a ressenyar, que es que resulta ser que avui es el nostre 18è aniversari (oficial), i de la mateixa manera que hi posem intranscendències per a nosaltres transcendents, aquest cop i volem posar una transcendència, que per a molts serà intranscendent...
De totes maneres...., i no es una advertència, seguiremos hablando del gobierno, encara que, segons Hermano Lobo, (Auuuuuuuuu), la censura no desaparezca hasta el año que viene......
Salut i per a molts anys !!!!

NO-bel- HI ESTEM D'ACORD !!!

No estem d'acord amb l'adjudicació del Nobel de la Pau 2009.
De quasi 205 nominats, entre persones i organitzacions, el jurat ha triat, tal com deia una coneguda emissora de radio de casa nostra, un candidat digne per a la portada de la revista COSMOPOLITAN, amb molts deures per fer i poc temps per acabar-los...
Creiem sincerament que ho podrien haver fet millor, i sobretot, mes just i universal, i no tant americà...
També ens ve al cap la figura de Vicenç Ferrer, entre moltes d'altres, a qui dediquem un especial record.
Per especial, us recomanem de llegir el següent link: www.jmnoticias.com/index.php?action=fullnews&id=97
per tal de que veieu el que no veureu, els "entresijos" del jurat, entre d'altres coses...
També podreu comprovar, incredibilitats com la nominació per tres cops d'Alfons XIII, la de Josef Stalin per dues vegades i també la de Adolf Hitler..., i també la de Hugo Chávez i Fidel Castro per aquest any.
Us recomanem especialment que llegiu l'apartat d'alguns dels "no-minats" d'aquest 2009...
Un dia d'aquest, CONTINUARÁ...

Menys conyes amb el 12 d'octubre....

Resulta ser que allà per l'any 981, Leifur, el fill de Erikur Thorvaldsson (Eric Raudi "el Vermell"), des de Islàndia, i seguint les indicacions de vells mariners i navegant sempre cap al nord-oest, va arribar a un nova terra, que en va anomenar la Terra Verda (la actual Groenlàndia o Greenland), establint-hi una petita colònia.
Tres anys mes tard, va tornar a Islàndia i va convèncer a moltes famílies de que es traslladessin a aquella nova "terra de promissió"...
Dit i fet, a l'any 985 van desembarcar a Groenlàndia cents d'islandesos, disposats a colonitzar les noves terres...
Malgrat tot,l'aïllament i la distancia les van fer minvar, fins a desaparèixer cap a mitjans del segle XV.
Peró, dos fills seus, Thorvald i Leifur Eriksson ("l'Afortunat"), seguint noves o velles indicacions, van guarnir un nou escamot de vaixells, i l'any 1000 van anar des de Groenlándia cap sudoest, arribant varies setmanes després a l'actual Terranova (Amèrica del Nord), a la que li van posar el nom de Vinland o Terra de Vinyes"...
Tampoc va prosperar durant massa anys la colonització, ja que a la llunyania de les bases islandeses hi van haver d'afegir l'hostilitat dels indis aborígens...
Els viatges van durar encara forces anys, i en resten evidències arqueològiques dels fets...
Fins que, oh miracle, i de casualitat, un home anomenat Cristòfol Colom, va tocar terra quasi 500 ANYS DESPRÉS.... i la va prendre en nom d'Espanya.
Si us plau, expliquem be la història als nostres fills, si no seran incapaços d'entendre la nostra mes propera....

Per a en Xavi...

La setmana passada ens va deixar el fill d’uns amics nostres...
Per tant també ens va deixar un amic...
La setmana passada varem transmetre el nostre dolor als pares i família, i d’una manera, també el varem acomiadar...
Ahir tarda també el varem acomiadar, encara que d’una altre forma...
Ens van quedar molts solatges de les coses que es van dir i fer...
Aprofitem l’avinentesa d’un medi quasi universal, per donar-li el nostre personal comiat...
El nostre desig es que el viatge cap a la seva Ítaca sigui amb el vent a favor i ben planer, que s’emporti d’aquí totes aquelles ventures, vivències i coneixences, que es l’únic que ens podem emportar...i una bona arribada als estels...
“....Bon viatge pels guerrers, que el seu poble son fidels....” (Viatge a Ítaca, LL.LLach)
Per els seus pares, fills i tota la família, el nostre record mes terrenal...
Per en Xavi, un... “sempre restaràs en la nostra memòria”...

Una variació en el tema....

Després de molts dies d'enyorar-lo, avui m'he perdut una estona en el Montseny, en el Pla de la Calma, a prop del Cafè, hi he deixat que per un moment, que el temps transcorregués sense fer res més...

No se si ho he aconseguit, però el temps ha passat....

Una part dels nostres resultats...

La veritat es que fotografiar dofins que salten on meys els esperes, en un vaixell en marxa i amb un teleobjectiu de 500 mm., resulta si mes no "molt entretingut"...
Entre d'altres, hem triat ensenyar-vos un dels dofins Lagenorhynchus albirostris, en el moment del salt.

Per cert, volem aprofitar el salt, perquè també salteu cap a l'altre Blog (DIAFRAGMA), doncs hi voldríem posar una mica de "Delicatessen" a nivell de composició, estètica, line art, o com carai s'en digui....

Whale Whatching

Sota aquesta etiqueta, i amb díptic o tríptic ben muntat, on a la portada hi ha ni més ni menys que una balena corcovada septentrional (Megaptera novaeangliae),donant un espectacular salt fora de l’aigua, mentre la gent fa les seves fotos....
La realitat es força diferent, ja que s’ha de triar el lloc el mes al nord-est possible (Húsavík, Akureyri, Ólafsvík...., perquè des de Reykjavik, encara que hi ha vuit o nou embarcacions que fan la travessa, està massa al sud-est per veure gaires coses, tenint també molta importància l’època de l’any.
Nosaltres varem tenir la sort de sortir amb un vaixell modest però ben equipat, érem molt poca gent, i la sortida era triple: aguait d’ocells, dofins i balenes, i pesca de peix sense esquer....
La veritat es que varem veure molts frarets, mascarells, gavians i ànecs, dos cops el llom fosc d’una balena, i mes d’una dotzena de Lagenorhynchus albirostris, grans dofins de 2,5-3 mts, saltant fora de l’aigua; respecte a la pesca, en varem arreplegar una bona cistella, pel bon profit del restaurant annex al vaixell.

Aproximació a un paisatge...

Per donar una mica la sensació d’immensitat que ens ha acompanyat durant tota l’escapada, una petita mostra pot ser aquesta panoràmica del fiord de Fáskrúdsfjördur, no pas el més gros de l’Est (Austurland), que només fa 62 quilometres per circumval•lar-lo.
Ja anirem recuperant mes paisatge panoràmic, doncs com a fotògrafs hem arribat al quasi convenciment de que amb una sola fotografia es molt difícil descriure aquelles terres...

La nit

Malauradament no hem arribat a veure el sol de mitjanit (juny o primers de juliol), però si que hem comprovat, sobretot com mes a l’Oest, que el sol es ponia mes tard de les 11 de la nit, i sortia cap allà les 5 de la matinada, però....la foscor no ha arribat mai a ser completa, sempre hi havia una mica de llum.
Com a mostra, una exposició “de nit”, al port de Höfn, ja molt cap a l’Est, a les 11:30 de la nit.

També les plantes...

La vegetació del país es d’un clar component àrtic, no oblidem que Islàndia es troba just entre els 66º 23’ i els 66º 33’ de latitud Nord. Per anar a tocar el Cercle Polar Àrtic, només cal agafar un ferry o una avioneta i anar a l’illa de Grimsey, a 41 kms de la costa (5,3 km2. i 100 habitants) i a 66º, on t’estenen el certificat conforme has superat el Cercle.
En general, hi ha una extensa varietat de plantes, que floreixen entre maig i setembre, i una nombrosa mostra de molses i líquens.
El que no hi ha son arbres....
D’un temps ençà, s’ha començat una repoblació, sobretot a la zona del llac Lagarfljót, anomenada Hallormsstadur, on quan t'hi passeges, “quasi” et sembla estar a casa....
No per això, les imatges de flors i plantes trobades deixen de ser acolorides, variades i atractives, com ho poden ser les nostres...

I les esglésies...

Es pot dir que el plànol d’Islàndia està cosit literalment d’esglésies, situades a qualsevol racó, normalment soles i no massa a prop dels nuclis habitats (no en podem dir pobles perquè el nostre concepte de poble seria l’antítesi del poble islandès).
Son de tots colors, van des de 1.827 fins a l’actualitat; algunes de fusta, d’obra, policromades, molt grans i molt petites, encara que darrerament es fan d’autèntic disseny, de catòliques i de protestants, arran de mar o a la muntanya, però totes amb un encant propi especial i normalment amb un petit cementiri a la vora.
Hem triat la d’Alftanes entre moltes, per la dificultat en arribar-hi, per la seva petitesa, pel bell paisatge amb cavalls i al costat del mar i per la llum especial d’aquell moment...

La Falla de Pangea...

A Básendar, a mig camí entre Hafnia i Grindavik, en plena península de Reykjanes, en la part mes occidental del sud de l’illa, i on la soledat volcànica es més acusada, s’hi troba la falla tectònica que separa Eurasia d’Amèrica, amb un pont que la salva, anomenat el “Pont entre Dos Continents”.
Aquesta falla es fa ostensible per mar a la zona de Silfra (on s’hi poden fer immersions amb mes de 150 mts. de visibilitat), i per terra, segueix cap a al Parc Nacional de Pingvellir ( falla d’Almannaglía), travessa entre les glaceres de Langjökull i Hofsjökull i passant per la falla de Námafjall (la zona mes calenta), es perd cap al mar per el fiord de Eyjafjördur.
Realment impressiona el poder tenir, “un peu en cada continent”.

Paradís d'ocells

Islàndia es un petit paradís per els ocells, ja que hi ha a prop de 75 espècies diferents, algunes d’endèmiques i poc abundants.
Te les pots trobar arreu, des del mateix llac Tjórnin, fins el llac Myvatn i altres, així com totes les costes i penya-segats dels fiords.
Afortunadament gairebé tots els llocs o estan protegits, o son Parcs Naturals o Reserves Nacionals.
L’exemple, un mascarell (morus bassanus), espectacular ocell poc freqüent a Catalunya, va ser “caçat” en una excursió de “Whale Watching” pluridisciplinària que us comentarem mes endavant...

Una mica mes difícil...

Per complicar-ho una mica mes, la pujada a peu a una llengua del Vatnajökull, la glacera mes gran d’Europa (8.300 km2), i la tercera del mon, tret de Groenlàndia i el Pol Sud, ben abrigats i equipats amb grampons i piolet, resulta una fita més de les aconseguides, desprès d’una bona caminada...
Per cert, i com a anècdota, una càmera enregistra la zona, cada hora durant tot l’any, per constatar el per desgracia ben conegut retrocés constant del gel, degut al canvi climàtic.

La Llacuna Blava...

Un dels paratges més coneguts arreu del món, és el famós Blue Lagoon.
Centre d'aigües termals, on es barregen les que neixen del manantial volcànic (36ºC-39ºC) amb les de la planta energètica de Svartsengi, extremadament riques en silici, algues i components salins, és indubtablement un dels llocs més visitats pels turistes i pels propis islandesos.
Aquest racó, situat al mig de la lava i amb la constant renovació de l'aigua, de color blau turquesa, resulta paradisíac.

Reykjavík, la capital...

La ciutat té més de 130.000 habitants, és a dir, quasi el 40% de la població de tota Islàndia.
Un dels llocs més atractius de la capital, és el llac Tjórnin, a prop del port, del Parlament, de l'Ajuntament, dels museus, dels dos carrers més comercials...
Al costat sud del llac, hi ha la bonica i senzilla església luterana de Fríkirkjan.

L'herència vikinga...

Com sabeu, Islàndia és l'antiga Thule (la pàtria de la Sigrid, la núvia eterna del capità Trueno).
Els islandesos ho tenen molt clar: van descobrir Amèrica pel nord, 500 anys abans que Colom.
Per això, a tot arreu, hi trobem símbols i representacions vikingues, com aquest monument al costat del port de Reykjavík.

Naixament d'un país...

Al nord d'Islàndia, molt a prop del llac Mývatn, hi ha el que es considera el punt més calent de l'illa: la falla de Namajfall, on es va iniciar la formació del país quan es va obrir la Terra i va començar a brollar lava. En l'actualitat, és el lloc amb més activitat volcànica; fumaroles, solfatares, basses d'aigua i fang bullint...
És, probablement, el lloc on es tornaria a obrir de nou la Terra.

El llac dels icebergs...

A Jokülsarlón, al final d'una de les llengües del glaciar Vatnajoküll, el tercer més gran del món, descomptant el Pol Nord i el Pol Sud, hi ha un llac on es van acumulant els gels trencats, de moltes tonalitats de blau a blanc, fins que la corrent els arrossega i els porta al mar, al nostre davant mateix. Un cop al mar, alguns "aterren" a les platges, i d'altres, segueixen, juntament amb les foques i un miler d'ocells...
Un espectacle !!

I seguim per terra, mar i aire....

Després d'un lapsus sense connexió, us mostrem una imatge del sant patró islandès, és a dir, del fraret, ocell emblemàtic d'aquest país, caçat alimentant els petits, a la platja i penya-segats de Vík, a poc més de 130 kms. de Sellfos...

El summum del aigua...

Parlant de llocs emblematics si un altre n'hi ha es a Gullfoss (a Islàndia tots els saltants acaben en "foss"...).
A Gullfoss, que vol dir "Saltant d'Or", el riu Hvítá agafa una amplada impressionant i cau desde una alçada de 37 metros sobre un penyasegat de 50 metres, constituint un espectacle increible, amb l'Arc de Sant Marti propi, siguent la més cabdalosa d'Europa.

I... més aigua

Geysir, nom que genera la paraula geiser es un dels llocs emblematics d'Islàndia.
Un cop els turistes varen matar el Gran Geiser (Stóri Geysir) només queda el Strokkur que llença columnes de vapor i aigua cada 5 minuts fins a 20 metres d'alçada.

Islàndia 4

I vet aquí "LA CASCADA", ens referim al salt d'aigua de Glymur, el més alt d'Islàndia, de 198 m, aconseguit en plena pluja i després de 3 hores de caminar...

Islàndia 3

Aquí es pot fer de tot, fins i tot, esports d'aventura quan vas perseguint un salt d'aigua espectacular...

Islàndia 2

I ara ens fiquem en l'escletxa excavada pel riu en la lava, que en diuen Raudfeldsgjá, nom que només es capaç d'escriure l'Ariadna...

En viu i en directe... des d'Islàndia

En la Terra dels quatre elements, comencem trepitjant el segon glaciar d'Islàndia, anomenat Langjökull (958 km2)... per fer una mica de boca.

Fins a sempre amic Joan....

El proppassat diumenge, a l'Estartit, van enterrar en Joan...
En Joan era....tot allò que els submarinistes necessitàvem en els nostres començaments...
Segurament ell no hauria posat mai el cap sota l'aigua, però coneixia tots els racons de les Illes Medes i de la seva costa mes propera...
Ell t'aconsellava, t'estimulava, et tranquil·litzava, era una mica l'ànima de les "Paraguay" de l'UNISUB, juntament amb la família Murray...
Ell va veure créixer els nostres fills, batejar-los al mar i fer-se'n addictes...
Ell era un home sencer, feliç, rialler (i també dur quant es cabrejava amb algú)...
El vam seguir veient molts anys després de deixar de ser patró de les seves barques, per terra, per mar, resistint infermetats i operacions, sempre mirant endavant, com a bon mariner...
Ara el buscarem, com a molts amics, entre els estels, encara que sempre que bussejem a les Medes, i veiem una mòllera negra (un dels seus peixos preferits), ens vindrá la seva imatge...

Joan, no t'oblidarem mai !!!

Un nou cim a la cistella...

Ahir dia 4 de juliol, per no celebrar la festa nacional dels EEUU, embolicats amb el mantell d'aquest gran grup i equip d'amics del CESC de Sant Celoni, varem pujar, en una meravellosa i inoblidable sortida, al col i al cim de Madamet, al sud de França, de només 2.657 mts.
Pel camí nombrosos llacs, cims mes alts, neus, valls, circs, flors, etc. i sobretot bona companyia, ens van fer mes fàcil l’empresa.
Esperem repetir-ho molts mes cops, ja que en aquelles alçades, tant a prop dels estels, les coses es veuen d’una altre manera....
Per a molts anys i felicitat per a tots els que ens van acompanyar !!!

Promesa complerta ...

Tal com li portàvem prometen a un amic, de ja feia molt de temps, teníem ganes d’engegar de nou les dues petites finestres a l’exterior que te aquesta màquina.....

Hem aprofitat l’avinentesa de que s’han ajuntat tres circumstàncies, per donar-nos la darrera empenta i fer-ho.

Per un costat, un parell han començat un nou camí, per l’altre ha consistit en iniciar una nova singladura, i per la tercera, quelcom important com fer 13 anys...

Encara que aquest cop el missatge es el mateix, esperem tenir suficient material, i sobretot temps i ganes per continuar dient o mostrant el que pensem de totes les coses.

Salut i endavant !!