Aproximació a un paisatge...

Per donar una mica la sensació d’immensitat que ens ha acompanyat durant tota l’escapada, una petita mostra pot ser aquesta panoràmica del fiord de Fáskrúdsfjördur, no pas el més gros de l’Est (Austurland), que només fa 62 quilometres per circumval•lar-lo.
Ja anirem recuperant mes paisatge panoràmic, doncs com a fotògrafs hem arribat al quasi convenciment de que amb una sola fotografia es molt difícil descriure aquelles terres...

La nit

Malauradament no hem arribat a veure el sol de mitjanit (juny o primers de juliol), però si que hem comprovat, sobretot com mes a l’Oest, que el sol es ponia mes tard de les 11 de la nit, i sortia cap allà les 5 de la matinada, però....la foscor no ha arribat mai a ser completa, sempre hi havia una mica de llum.
Com a mostra, una exposició “de nit”, al port de Höfn, ja molt cap a l’Est, a les 11:30 de la nit.

També les plantes...

La vegetació del país es d’un clar component àrtic, no oblidem que Islàndia es troba just entre els 66º 23’ i els 66º 33’ de latitud Nord. Per anar a tocar el Cercle Polar Àrtic, només cal agafar un ferry o una avioneta i anar a l’illa de Grimsey, a 41 kms de la costa (5,3 km2. i 100 habitants) i a 66º, on t’estenen el certificat conforme has superat el Cercle.
En general, hi ha una extensa varietat de plantes, que floreixen entre maig i setembre, i una nombrosa mostra de molses i líquens.
El que no hi ha son arbres....
D’un temps ençà, s’ha començat una repoblació, sobretot a la zona del llac Lagarfljót, anomenada Hallormsstadur, on quan t'hi passeges, “quasi” et sembla estar a casa....
No per això, les imatges de flors i plantes trobades deixen de ser acolorides, variades i atractives, com ho poden ser les nostres...

I les esglésies...

Es pot dir que el plànol d’Islàndia està cosit literalment d’esglésies, situades a qualsevol racó, normalment soles i no massa a prop dels nuclis habitats (no en podem dir pobles perquè el nostre concepte de poble seria l’antítesi del poble islandès).
Son de tots colors, van des de 1.827 fins a l’actualitat; algunes de fusta, d’obra, policromades, molt grans i molt petites, encara que darrerament es fan d’autèntic disseny, de catòliques i de protestants, arran de mar o a la muntanya, però totes amb un encant propi especial i normalment amb un petit cementiri a la vora.
Hem triat la d’Alftanes entre moltes, per la dificultat en arribar-hi, per la seva petitesa, pel bell paisatge amb cavalls i al costat del mar i per la llum especial d’aquell moment...

La Falla de Pangea...

A Básendar, a mig camí entre Hafnia i Grindavik, en plena península de Reykjanes, en la part mes occidental del sud de l’illa, i on la soledat volcànica es més acusada, s’hi troba la falla tectònica que separa Eurasia d’Amèrica, amb un pont que la salva, anomenat el “Pont entre Dos Continents”.
Aquesta falla es fa ostensible per mar a la zona de Silfra (on s’hi poden fer immersions amb mes de 150 mts. de visibilitat), i per terra, segueix cap a al Parc Nacional de Pingvellir ( falla d’Almannaglía), travessa entre les glaceres de Langjökull i Hofsjökull i passant per la falla de Námafjall (la zona mes calenta), es perd cap al mar per el fiord de Eyjafjördur.
Realment impressiona el poder tenir, “un peu en cada continent”.

Paradís d'ocells

Islàndia es un petit paradís per els ocells, ja que hi ha a prop de 75 espècies diferents, algunes d’endèmiques i poc abundants.
Te les pots trobar arreu, des del mateix llac Tjórnin, fins el llac Myvatn i altres, així com totes les costes i penya-segats dels fiords.
Afortunadament gairebé tots els llocs o estan protegits, o son Parcs Naturals o Reserves Nacionals.
L’exemple, un mascarell (morus bassanus), espectacular ocell poc freqüent a Catalunya, va ser “caçat” en una excursió de “Whale Watching” pluridisciplinària que us comentarem mes endavant...

Una mica mes difícil...

Per complicar-ho una mica mes, la pujada a peu a una llengua del Vatnajökull, la glacera mes gran d’Europa (8.300 km2), i la tercera del mon, tret de Groenlàndia i el Pol Sud, ben abrigats i equipats amb grampons i piolet, resulta una fita més de les aconseguides, desprès d’una bona caminada...
Per cert, i com a anècdota, una càmera enregistra la zona, cada hora durant tot l’any, per constatar el per desgracia ben conegut retrocés constant del gel, degut al canvi climàtic.

La Llacuna Blava...

Un dels paratges més coneguts arreu del món, és el famós Blue Lagoon.
Centre d'aigües termals, on es barregen les que neixen del manantial volcànic (36ºC-39ºC) amb les de la planta energètica de Svartsengi, extremadament riques en silici, algues i components salins, és indubtablement un dels llocs més visitats pels turistes i pels propis islandesos.
Aquest racó, situat al mig de la lava i amb la constant renovació de l'aigua, de color blau turquesa, resulta paradisíac.

Reykjavík, la capital...

La ciutat té més de 130.000 habitants, és a dir, quasi el 40% de la població de tota Islàndia.
Un dels llocs més atractius de la capital, és el llac Tjórnin, a prop del port, del Parlament, de l'Ajuntament, dels museus, dels dos carrers més comercials...
Al costat sud del llac, hi ha la bonica i senzilla església luterana de Fríkirkjan.

L'herència vikinga...

Com sabeu, Islàndia és l'antiga Thule (la pàtria de la Sigrid, la núvia eterna del capità Trueno).
Els islandesos ho tenen molt clar: van descobrir Amèrica pel nord, 500 anys abans que Colom.
Per això, a tot arreu, hi trobem símbols i representacions vikingues, com aquest monument al costat del port de Reykjavík.

Naixament d'un país...

Al nord d'Islàndia, molt a prop del llac Mývatn, hi ha el que es considera el punt més calent de l'illa: la falla de Namajfall, on es va iniciar la formació del país quan es va obrir la Terra i va començar a brollar lava. En l'actualitat, és el lloc amb més activitat volcànica; fumaroles, solfatares, basses d'aigua i fang bullint...
És, probablement, el lloc on es tornaria a obrir de nou la Terra.

El llac dels icebergs...

A Jokülsarlón, al final d'una de les llengües del glaciar Vatnajoküll, el tercer més gran del món, descomptant el Pol Nord i el Pol Sud, hi ha un llac on es van acumulant els gels trencats, de moltes tonalitats de blau a blanc, fins que la corrent els arrossega i els porta al mar, al nostre davant mateix. Un cop al mar, alguns "aterren" a les platges, i d'altres, segueixen, juntament amb les foques i un miler d'ocells...
Un espectacle !!

I seguim per terra, mar i aire....

Després d'un lapsus sense connexió, us mostrem una imatge del sant patró islandès, és a dir, del fraret, ocell emblemàtic d'aquest país, caçat alimentant els petits, a la platja i penya-segats de Vík, a poc més de 130 kms. de Sellfos...

El summum del aigua...

Parlant de llocs emblematics si un altre n'hi ha es a Gullfoss (a Islàndia tots els saltants acaben en "foss"...).
A Gullfoss, que vol dir "Saltant d'Or", el riu Hvítá agafa una amplada impressionant i cau desde una alçada de 37 metros sobre un penyasegat de 50 metres, constituint un espectacle increible, amb l'Arc de Sant Marti propi, siguent la més cabdalosa d'Europa.

I... més aigua

Geysir, nom que genera la paraula geiser es un dels llocs emblematics d'Islàndia.
Un cop els turistes varen matar el Gran Geiser (Stóri Geysir) només queda el Strokkur que llença columnes de vapor i aigua cada 5 minuts fins a 20 metres d'alçada.

Islàndia 4

I vet aquí "LA CASCADA", ens referim al salt d'aigua de Glymur, el més alt d'Islàndia, de 198 m, aconseguit en plena pluja i després de 3 hores de caminar...

Islàndia 3

Aquí es pot fer de tot, fins i tot, esports d'aventura quan vas perseguint un salt d'aigua espectacular...

Islàndia 2

I ara ens fiquem en l'escletxa excavada pel riu en la lava, que en diuen Raudfeldsgjá, nom que només es capaç d'escriure l'Ariadna...

En viu i en directe... des d'Islàndia

En la Terra dels quatre elements, comencem trepitjant el segon glaciar d'Islàndia, anomenat Langjökull (958 km2)... per fer una mica de boca.