Mirar d'una manera diferent

Molt sovint passo per aquell tros de carretera, ombrívol a la primavera i estiu, mes lluminós a l'hivern, feréstec de nit o matinada, humit, nevat o gelat molts cops, i sempre m'hi parava perquè m’atreia el racó, no se si pel rierol, pels faigs verds o secs, per l’estimball, per...no se perquè. El cas es que tinc moltes imatges de molts anys i no havia trobat el "moment", o el moment no m’havia trobat a mi. Aquesta vegada anant a veure la Lluna amb un vell i gran company, m'hi vaig tornar a parar a l'anada i vaig fer només 10 fotografies, 7 per fer la panoràmica i tres generals segurament oblidables... Desprès, revisant la sortida, em vaig donar compte de que eren "aquelles", com aquelles no en tenia cap mes. I em vaig sentir una mica feliç...les meves ganes de mirar diferent es començaven a complir.

Un cafè al capvespre

Quant desprès de molt temps acabo en els mateixos llocs, en circumstàncies semblants, i a vegades amb imatges iguals, em canso... Em canso de repetir fotografies, encara que nomes las vegi jo, i nomes jo sàpiga quantes n’hi ha i com son... Ja fa dies que ho vull fer diferent, i ara he començat a provar. Quantes vegades he parat al Café, i cap que jo recordi com aquest vespre. Pau i silenci total. Ha sigut un assaig amb la representació tot seguit. I m’ha agradat, i fins i tot un rastre d’estels fugaços s’han creuat pel camí... No es un camí nou, sinó diferent.

Quant el cometa Ison es va apropar al Sol

Si t'ho proposes, per molt que hi hagi -3ºC, hi t'aixeques aviat, molt aviat, es possible que el dia et doni alguna sorpresa, encara que et sembli que ho has previst tot. Avui he canviat la muntanya per la costa, l'aigua dolça per la salada, i el dia per la nit...malgrat que aquest m'ha enxampat. Encara que el vent, el fred i les hores d'espera puguin semblar que pesen, el cos s'arriba a desconnectar totalment de l'esperit, i mentre dediques un percentatge molt minso a la tècnica, la resta intenta absorbir tota la pau i l'energia que genera un nou i llarg dia.

Bevent de noves fonts

Cada vegada que pujo al Montseny hi aprenc alguna cosa nova, i sobretot, la manera com mirar-lo, ja que no es ni la d'ahir ni la de l'any passat ni la de demà. L'aigua en el Montseny l'hi trobem quasi tot l'any, poca, molta i algun cop massa. En forma de neu, gel i sobretot en el seu estat natural. Encara que les imatges et semblen iguals i repetides, sempre n'hi ha una que la veus com si fos la primera vegada que la fas. I aquesta n'és una, i ben recent...

Reobertura

Avui retorno als meus orígens i espero ser-hi una bona temporada mes. Ho vull fer quant em vingui de gust i vulgui, i sense dependre de cap esdeveniment aliè provocat per ningú. Us deixo una imatge que pot il·lustrar aquest canvi de nom i que d'alguna manera m'obra la porta de nou al BN. Aquí us hi espero i també espero els vostres comentaris.