El proppassat diumenge, a l'Estartit, van enterrar en Joan...
En Joan era....tot allò que els submarinistes necessitàvem en els nostres començaments...
Segurament ell no hauria posat mai el cap sota l'aigua, però coneixia tots els racons de les Illes Medes i de la seva costa mes propera...
Ell t'aconsellava, t'estimulava, et tranquil·litzava, era una mica l'ànima de les "Paraguay" de l'UNISUB, juntament amb la família Murray...
Ell va veure créixer els nostres fills, batejar-los al mar i fer-se'n addictes...
Ell era un home sencer, feliç, rialler (i també dur quant es cabrejava amb algú)...
El vam seguir veient molts anys després de deixar de ser patró de les seves barques, per terra, per mar, resistint infermetats i operacions, sempre mirant endavant, com a bon mariner...
Ara el buscarem, com a molts amics, entre els estels, encara que sempre que bussejem a les Medes, i veiem una mòllera negra (un dels seus peixos preferits), ens vindrá la seva imatge...
Joan, no t'oblidarem mai !!!
