Els Castellets (inici)...

Per començar, per fer una mica de boca, i de baix a dalt, i de dalt a baix, que encara ens cal fer-los "ben fets" (estreno próximamente en esta pantalla)...

Cim urbà ?

Una estada a la Sagrada Família, paradís de japonesos, seria recomanable a tothom, encara que només fos un cop "quant de celis", que deien abans...
Es fàcil fer una imatge externa, però molt mes complicat reflectir el color, les formes i l'alçària interior, que es el que em volgut mostrar aquest cop.

Col·lecciò de cims...

Un cop mes, cap a les alçades. Ara li ha tocat al Montserrat, i en aquest cas la caminada fins al cim de Sant Jeroni, que no tenia pèrdua, ja que la vista, l'impressió dels penya-segats i sobretot, el fort vent, ens van impactar com feia molt de temps no ens passava..

I de la LLuna .... a la Terra

Que difícil se'ns pot fer, i que fàcil en la realitat, trobar una simple alineació de formes i colors, en aquest cas, set i de diferents colors....
Només cal tenir els ulls oberts, la ment desperta, i la natura fa la reste....
Això si, ens caldria tenir un mínim tros de càmera a les mans, si no, no us ho podríem ensenyar.
Fins la propera !

Del sol a ......la LLuna

Després del Sol, la Lluna, aquest cop amb una bonica conjunció amb Venus....
Ens va cridar l'atenció en tornar a casa, a les set del vespre, i depresa mes que corrents, primer amb un 500 f8 catadióptric (un pel gran), i després amb un 300 + duplicador, una mica ajustat, varies proves, "arrebossada" una mica amb el PS, i enviada a corre-corrents a TV3, no la van passar al TN de la nit, pero Mr. Tomàs Molina si que la va ensenyar en el programa "La nit al dia" de la Mónica Terribas.
De nou un goig veure-t "publicada" o "ensenyada" una fotografia teva, triada d'entre la multitud que en rèben diariament.
Per a nosaltres, modestia apart, un "encant" de foto, que no es pot fer cada dia.
Salut per admirar-la !!

Promesa 3

I la tercera promesa cumplida, encara que ja hauriem tots els "carnestolteros" que ahir, i fins i tot avui (ens hem salvat durant el Ball de Gitanes) haguès lluït així en aquestes diades tant assenyalades...
Però, per sort, encara no dominem (i tardarem...) el temps.

Promesa 2

Tal com varem prometre ahir, us oferim el nostre segon lliurament d'aquesta meravellosa sortida de sol. L'estol de gavians al voltant del astre rei no ens pot enganyar: seguim a l'Estartit i les Illes Medes.

Promesa 1

Aquesta imatge és la primera de la sèrie promesa de sortides de sol, i us hem triat especialment les Illes Medes, que ens han atret sempre com un iman, tant per sobre com per sota.
Apa, ara a esperar la següent.

La mar.....i el sol.

Pocs cops a l'any, un surt a veure l'exida del sol en l'horitzò. La casualitat fa que en pocs dies, hagim tingut el goig de veure-n dues, una en alta muntanya i l'altre arran de mar...
Costaria de triar, encara que els sentiments t'estiren el 50% cadascuna, la del mar, te, si el temps ho permet, aquell moment màgic d'endevinar el primer raig, com la bola de foc es va formant i pujant i com, al final, es desenganxa per anar guanyant en llum i potència.
Mes endavant, tal vegada demá, en cercarem una on la bola celeste impacta pel seu tamany i color. Avui, mentrestant, ens conformem amb aquesta, mes general i més panoràmica, al costat de la platja de Cal Gambo, a Empúries, envoltats per les vibracions de tots els avantpassats que les veïen habitualment, segles enllà...

La mar ....de nùvols

Una altre escapada per fugir de les escapades de cada dia en els llocs que tots sabem. Per fortuna, i així els Deus ho van volguer, tot l'alt Montseny era rodejat d'un immems mar de nùvols, que era com si ens aïllès de la resta del mon...
Turò de l'Home, Agudes , Matagalls i amb prou feines el turò de Morou n'eren visibles; havien desaparescut el Montnegre, el Puigrau, la Mola i fins i tot Montserrat...
Sensacions per enregistrar en el complex aparell del nostre cervell, i reproduïr, a soles o en bona companyia, per compensar els habituals desoris setmanals.
Esperem seguir poguer anar rebent habitualment, aquestes "injeccions", que encara que es puguin "receptar", no es poden comprar en les farmàcies...
Salut per a tothom !!

Vestit

Era una vegada que, per un gran disgust, decepció i desengany, una nùvia, al punt de la cerimonia de casar-se, envaida per la tristor i el desencís d'un fet inesperat, va desitjar amb totes les seves forces, convertir-se en fada, i va desaparèixer per sempre mes d'aquest mon, no deixant-nos altre cosa que el seu vestit, llençat damunt de les pedres, com a recordatori per a la resta de mortals...
Si hi aneu, gairebé sempre li trobareu, i fins i tot, a cops, s'albira la suau olor del lligabosc, com el gessamí o la gardènia de casament...

Deu escriu recte amb ratlles tortes..

Un dels primers goigs del dia, primer raig d'un sol lluminòs, resaltant el Matagalls, amb el Montseny fent-li ombra, i amb el contrast llunyà del Pirineu poc nevat...
Desgraciadament, pocs dies així...

Canvi climàtic

Ahir vam poguer fotografiar les primeres orquídies d'aquest any 2007, un petit reducte amb uns quants peus "controlats", a menys de 15 metres del mar i a una alçada que no passa dels 6 metres.
Tot aixó seria perfecte sino fos que l'època habitual de floració sol ser de març-abril fins el juny com a molt....
No cal recordar que ahir erem 21 de gener...
Que li estem fent a la terra ?
Quins canvis ens esperen ?
Personalment pensem que per forts que puguin ser, amb forces probabilitats no els acabarem de veure...
Els que si s'ho trobaràn son els que venen al darrera, dintre de 20-30-40-50 o mes anys....
Hauràn d'anar als fiords de Noruega per fer les vacances de mar ?
La temperatura de la nostra Mediterrània serà tant alta que es superaran els paràmetres de vida ?
S'adaptaràn les espècies de fauna, flora i demès a aquest canvi.... o petarà tot i en restarà només que un desert....
Seràn veritat al final les paraules del gran cabdill Seattle, que va profetitzar ja fa molts anys, que els homes s'ofegarien en els seus propis detritus ?...
Ens queda l'esperança i posar-hi el nostre granet de sorra, amb el convenciment de que encara que ens sembli que no s'hi pugui notar, col.locat en el lloc adequat, pot parar una màquina....

Els cavalls

Si alguna cosa li atrau a l’Ariadna, son els cavalls; en aquesta ocasiò, i a tocar dels Aiguamolls de l’Empordà, en vam trobar un grup, i amb paciència i sentiment, va aconseguir que un d’ells li mangès de les mans...
Si hagués pogut, se l’enduïa a casa...

Aiguamolls de l'Empordà

Després d’un bon passeig per Aigüestortes el passat cap de setmana, ahir vam tenir el goig de gaudir durant mes de quatre hores, d’uns aiguamolls esplendorosos, increibles, com poques vegades els haviem copsat.Sembla mentida que la feina d’en Jordi Sargatal i tota la seva colla , ja fa mes de 20 anys, hagi pogut esdevenir el que es ara….
Sino, hi haurien apartaments, carrers, canals, cotxes, i tot, menys el que hi ha…
Gràcies a tots per començar-ho i per conservar-ho.

Per a molts anys !!

Aigüestortes

Una altre imatge sorprenent d’un Aigüestortes mes propi de primavera que de ple hivern… Un lloc on mai hi deixeries de perdre-t’hi…
Resultat d’una petita marató de 860 kms en 36 hores, amb la visita i consequent caminada per les dues vessants dels parcs, a fí d’omplir personalment tot lo omplenable tant a nivell de de cervell, vista, olfacte, gust i tacte, sense oblidar la càmera fotográfica i el jalar…
Per a tornar-hi sempre, hivern, primavera, estiu i tardor…

Només un detall, totalment “extra” a la visita, ens ha abaixat els fums “naturalistes”.
Un bon company i amic, ens ha remès un link, colpidor de sensibilitats, sobre tot de les persones sensibles amb els temes de natura i medi ambient, pero que us recomano de perdre tres minuts per veure-l; es un clip de video, que “retrata” en gran manera un poble que se les dona de refinat i a qui molts envejen o es voldrien assemblar…
Em sap greu espatllar la sessió, pero el mon es així de dur…

Aquí va l’enllaç: http://www.glumbert.com/media/dolphin

Figures de gel

El gel ens sorpren moltes vegades amb les seves formes.
I per mostra un botó.
Que es el que veieu aquí?....
…. Una granoteta a punt de saltar….
O el que cadascú vulgui imaginar!!!!

Sorprenent Sant Maurici

Dins la bellesa del paratge del Parc Nacional de St. Maurici i Aigüestortes, i encara que hi trobem l’estany totalment gelat, ens fa por que el famós “canvi climàtic” ens comenci a afectar seriosament, ja que l’aspecte de Els Encantats, no es el del 13 de gener, sinó mes aviat del mes d’abril o maig.
Esperem que TOTS hi posem el nostre granet de sorra, per tal, no de frenar-lo (cosa gairebé inabastable a les nostres mans), al menys de llimar o suavitzar els seus efectes al màxim...

El Somriure

Un somriure, el somriure, aquest somriure....
Potser una paraula composta, de som i de riure...
Molts cops hi som i no hi som, pero hi hem de ser...
i d'aquests, tants com puguem, hi hem de riure...
de plorar, ja plorem per massa coses...
Perqué conservis aquest somriure...
Sempre...

FELIÇ ANY 2007

Tal com diu el peu de foto, i vistes les darreres notícies publicades en els mitjans de comunicació, esperem que aquest RAIG sigui realment gran i potent, per tal de portar-nos a tots a bon port durant aquest nou 2007 acabat d'estrenar. FELICITATS A TOTS !!

Cap d'Any a casa-2 !!!

No es pot ser seriòs sempre, per tant, visca la gresca i el “desmelene”!!!!

Cap d'Any a casa-1 !!!

No es pot ser seriòs sempre, per tant, visca la gresca !!!!

Fins l'any vinent !

Sovint, i per tal de poguer assolir d’altres i variats objectius, deixem de practicar alguna activitat, en favor d’una altre.
En aquest cas, el dia 31 de desembre, amb un extraordinari dia, aigua, temperatura i visibilitat, vam despedir l’any 2006 subaquàtic, juntament amb el Quique i el Paco, i amb l’inestimable companyia de la Montse, la Judith i l’Ariadna, que van actuar de cámeres i fotógrafes de l’esdeveniment, per altre apart, potser, potser, la millor immersió de tot l’any !!

Fontmartina a l'hivern

Poca importància donem al que tenim a prop en moltes ocasions…
En aquest cas, i després de molts anys, hem tornat a assaborir el bon gust del paratge on hi ha els castanyers centenaris de Fontmartina.
De veritat que es difícil d’oblidar, sobretot ara, a l’hivern, que es pot copsar tot el volum d’aquests majestuosos arbres