Era una vegada que, per un gran disgust, decepció i desengany, una nùvia, al punt de la cerimonia de casar-se, envaida per la tristor i el desencís d'un fet inesperat, va desitjar amb totes les seves forces, convertir-se en fada, i va desaparèixer per sempre mes d'aquest mon, no deixant-nos altre cosa que el seu vestit, llençat damunt de les pedres, com a recordatori per a la resta de mortals...Si hi aneu, gairebé sempre li trobareu, i fins i tot, a cops, s'albira la suau olor del lligabosc, com el gessamí o la gardènia de casament...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada