Tot canvia

Ja fa dies que em volta pel cap una frase que he llegit en un llibre:
“Tot canvia i això t’inclou a tu”
Però aquest “Tu” es refereix a un mateix.
Sí, perquè canviem físicament. El nostre físic evoluciona de petit a jove, de jove a adult, però després involuciona, d’adult a gran, fins arribar a vell.
No ens adonem d’aquests canvis fins que no miren enrere o mirem fotos de fa uns anys.
Moltes vegades no ens agrada, i ens costa d’acceptar el canvi.
Però també canvien altres coses:
Canvia el nostre pensament.
Canvien les nostres emocions.
Canvien els nostres sentiments.
Canvien les nostres possibilitats.
Canvien les nostres feines.
Canvia el nostre entorn.
I per assimilar-ho amb quelcom de la natura, podríem dir que es com la metamorfosi que es produeix en les papallones, des de l’eruga, passant a la crisàlide, la papallona, els ous i novament comença el cercle....

No us hi trenqueu massa el cap!!!!
El dia ha estat així !!!!
Déu dirà demà.

LLibertat d'expressió

Us recordeu, sobre tot els mes “espigats” d’un Mercat de L’Encerada o un Sant Jordi, que tal com dèiem fa poc, ja començo a tenir les neurones torradetes, en que en una paradeta hi havia aquests detalls que mostra la imatge ?
Us recordeu els maldecaps, per ser “simple”, que va tenir en Pep Tarragó & Cia per la “coseta” de posar una tapa de WC “aixecable” i una “gàbia amb ninots a dins” ?
Potser a lo millor us crida l’atenció un paper arrugat (en tinc encara una enganxina o un pòster, que us penso ensenyar algun dia), que hi ha dins de la tapa del wàter....
D’això, d’aquestes enganxines i pòsters, ens en varem fer un tip de portar-ne, rebent fins i tot amenaces per part de gent de St. Celoni, amb noms i cognoms, de que ens podien enviar un “grupet” d’ultres a convèncer-nos (era l’època de la Galeria Tau, de la que també en parlarem en alguna altre ocasió).
El que segurament recordareu, o tal vegada no, es que el promotor era un “senyor” que es diu Albert Boadella, i que treballava amb Els Joglars....
També segurament sabeu de la moguda respecte a Catalunya i als catalans que ha promogut aquest “senyor”, i la seva colleta, en els darrers temps.
No cal dir que per desgràcia, la democràcia (i no es un vers) ens ha permès que en el Parlament també hi figurin “ells”.
Només per mostra, encara no sabem en quin idioma prefereixen parlar, si amb el d’aquí o amb el d’allà, ja que tot i dir-se Ciutadans per Catalunya, el dia de les eleccions només ho feien en el d’allà (quant eren aquí), o be amb un aiguabarreig, que es el que els agrada.
Personalment no tinc res contra la democràcia (el menys dolent dels sistemes...... etc,... etc), amb les eleccions, els vots, els elegits,..... Però el que em rebenta es que aquest “senyor”, que ara sembla que està molt quietó i força amagadot, enviant missatges repetits, etc, etc, fos aquell, que ja fa tants anys (com diu en LLach), aconseguís unir a una part important de joventut progressista, de molts colors i tendències, en una sola direcció, per defensar la LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ..... i que desprès de dirigir obres, escriure i passejar-se per gairebé totes les televisions, fent suposats programes “progres”, que a lo millor ara en diríem “basura”(evidentment cobrant lo seu), ara ens ensenyi la (potser) seva autèntica cara.....
Em costa d’empassar....ja fa dies que estic per “tornar-li” el pòster i l’enganxina !!!
Be, en tot cas, visca els que pensin en la nostra direcció !!!
Tal com dèiem NO PODRÀN EM NOSALTRES !!
Salut les copains !!

Desintoxicació

Com desintoxicar-se d’una setmana complicada o no ?
Doncs ni mes ni menys que en bona companyia, dins del món del silenci, blau, viu, ingràvid, procurant tenir la ment el màxim en blanc possible, per poder gaudir d’aquests pocs minuts que una ampolla d’aire (no d’oxigen) ens permet....Per dir-ho d’una altre manera, per “oxigenar” el cervell, les comptades neurones que encara no ens han “torrat” durant la setmana...
El resultat, recuperació d’humor, comentaris positius i bona sintonia entre tots els companys, que per uns moments hem compartit una experiència en un mon que no ens pertany... que cada cop estem malmetent més, i que probablement els nostres fills ho hauran de veure “per la tele”...
Per a ser francs, hi seriem cada dia...
Tant de bo que fins i tot en poguéssim prescindir algun cop, per raó de que els “impactes” professionals setmanals, no ens hi quasi obliguessin a anar-hi...

Repetim la salut i la força !!

Presentiment....

De ben segur que no era un pressentiment, sinó una realitat.... Un vespre negre com a final d’un dia fatal, que remata una setmana desastrosa...
Tal com dèiem ahir, sobretot o quasi únicament per motius “professionals”, d’aquells a qui potser ens referíem “suposadament” (per no ferir susceptibilitats) ahir nit....

Però es veu que no hem estat els únics, ja que havent-ne parlat amb un del meus fills m’ha fet gairebé la calcomania de la mateixa afirmació...
Quasi per acabar, a la nit, la meva filla petita, tot abraçant-me, em diu (o com diria en Quim Monzó), m’etziba aquesta frase: “papa, avui no ha estat un bon dia per a mi...”

Que ha passat ? S’han confabulat tots els “astres” contra nosaltres ? Ens hem deixat “manegar” com moltes vegades solem fer???...
Que no s’il·lusionin, no podran em nosaltres, nosaltres som mes poderosos perquè creiem en nosaltres mateixos, i això no ens ho va arrencar ni en Franco ni els Ciutadans per Catalunya (dels que ja en parlarem...)

Ah, i que recordin que l’ombra de la justícia te els dits molt allargats i arriba, sempre, i a per tot arreu.
Com que no he pogut trobat una imatge mes representativa, us deixo que us delecteu amb aquesta.

Salut!

Repte

Una muntanya sempre es un repte, com quasi totes les coses de la vida. Hi ha muntanyes molt altes i també reptes molt alts o importants. Nogensmenys, sempre pensem que el més difícil n’és la pujada, quant sovint, la baixada es pot convertir en un autèntic calvari....

Creiem que la comparació amb els reptes de la vida, està en la dificultat de la pujada, en el mantenir-se a dalt, i en canvi, la facilitat amb que es cau de “l’escambell” seria en cas l’antítesi de la baixada.....

Clar que això es pot aplicar a molts àmbits, a una gran amplitud d’àmbits, però sobretot, en el professional, on, a més, hi ha “rapinyaires” esperant la caiguda....

Tampoc cal posar-se tant dramàtics o trascendentals, ja que molta gent, de grans i de petits, ben segur que ha pujat aquesta meravella de repte, que es el Pedraforca.

Força a tots !

Visió àmplia

Una vegada mes, un nou model de blog, un nou (petit) repte, unes noves ganes de comunicar, un “canvi d’imatge” lleuger, però sobretot, una amplitud de mires en tot el que pugui ser o abastar amb els nostres coneixements.

Per això hem triat aquesta imatge “àmplia” de L’Estartit, el nostre petit món submarí, des de l’alt de Rocamaura, amb una visió el màxim d’ampla possible, per definir i una mica “homologar” aquest nou blog, que pretén d’esser una mica l’herència de l’anterior, encara que aquell resti viu i amb força.

Vull només retre des d’aquí un petit homenatge i salutació a aquells amics que tinc oblidats: en Lluís, en Josep Mª, l’Alex, en Jordi, en Joan Ramon, els Peres, etc., i als qui prometo veure o contactar ben aviat...

Que la força us acompanyi a tots !!