Quant desprès de molt temps acabo en els mateixos llocs, en circumstàncies semblants, i a vegades amb imatges iguals, em canso...
Em canso de repetir fotografies, encara que nomes las vegi jo, i nomes jo sàpiga quantes n’hi ha i com son...
Ja fa dies que ho vull fer diferent, i ara he començat a provar.
Quantes vegades he parat al Café, i cap que jo recordi com aquest vespre. Pau i silenci total. Ha sigut un assaig amb la representació tot seguit. I m’ha agradat, i fins i tot un rastre d’estels fugaços s’han creuat pel camí...
No es un camí nou, sinó diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada