Després de molts dies d'enyorar-lo, avui m'he perdut una estona en el Montseny, en el Pla de la Calma, a prop del Cafè, hi he deixat que per un moment, que el temps transcorregués sense fer res més...
No se si ho he aconseguit, però el temps ha passat....
1 comentari:
ei, és veritat quina calma, m'agradat molt el post del somriure, quin món més seriós i més complicat, segur que tot ha de ser més fàcil, felicitats pel vostre bon rotllo.
Àngel
Publica un comentari a l'entrada