Per aquelles coses del destí, i a causa d'una greu deficiència cardiaca, avui al migdia ens ha deixat la Laika.
Silenciosament, tal com va venir...
Només l'hem pogut gaudir prop de 9 mesos, i encara no tenia un any...
Era intel·ligent, enjogassada, entremaliada i es va fer estimar de seguida.
La trobarem a faltar i, segurament, sempre ens recordarem d'ella i del trincar del seu collar quan venia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada