Per a en Xavi...

La setmana passada ens va deixar el fill d’uns amics nostres...
Per tant també ens va deixar un amic...
La setmana passada varem transmetre el nostre dolor als pares i família, i d’una manera, també el varem acomiadar...
Ahir tarda també el varem acomiadar, encara que d’una altre forma...
Ens van quedar molts solatges de les coses que es van dir i fer...
Aprofitem l’avinentesa d’un medi quasi universal, per donar-li el nostre personal comiat...
El nostre desig es que el viatge cap a la seva Ítaca sigui amb el vent a favor i ben planer, que s’emporti d’aquí totes aquelles ventures, vivències i coneixences, que es l’únic que ens podem emportar...i una bona arribada als estels...
“....Bon viatge pels guerrers, que el seu poble son fidels....” (Viatge a Ítaca, LL.LLach)
Per els seus pares, fills i tota la família, el nostre record mes terrenal...
Per en Xavi, un... “sempre restaràs en la nostra memòria”...

Una variació en el tema....

Després de molts dies d'enyorar-lo, avui m'he perdut una estona en el Montseny, en el Pla de la Calma, a prop del Cafè, hi he deixat que per un moment, que el temps transcorregués sense fer res més...

No se si ho he aconseguit, però el temps ha passat....

Una part dels nostres resultats...

La veritat es que fotografiar dofins que salten on meys els esperes, en un vaixell en marxa i amb un teleobjectiu de 500 mm., resulta si mes no "molt entretingut"...
Entre d'altres, hem triat ensenyar-vos un dels dofins Lagenorhynchus albirostris, en el moment del salt.

Per cert, volem aprofitar el salt, perquè també salteu cap a l'altre Blog (DIAFRAGMA), doncs hi voldríem posar una mica de "Delicatessen" a nivell de composició, estètica, line art, o com carai s'en digui....

Whale Whatching

Sota aquesta etiqueta, i amb díptic o tríptic ben muntat, on a la portada hi ha ni més ni menys que una balena corcovada septentrional (Megaptera novaeangliae),donant un espectacular salt fora de l’aigua, mentre la gent fa les seves fotos....
La realitat es força diferent, ja que s’ha de triar el lloc el mes al nord-est possible (Húsavík, Akureyri, Ólafsvík...., perquè des de Reykjavik, encara que hi ha vuit o nou embarcacions que fan la travessa, està massa al sud-est per veure gaires coses, tenint també molta importància l’època de l’any.
Nosaltres varem tenir la sort de sortir amb un vaixell modest però ben equipat, érem molt poca gent, i la sortida era triple: aguait d’ocells, dofins i balenes, i pesca de peix sense esquer....
La veritat es que varem veure molts frarets, mascarells, gavians i ànecs, dos cops el llom fosc d’una balena, i mes d’una dotzena de Lagenorhynchus albirostris, grans dofins de 2,5-3 mts, saltant fora de l’aigua; respecte a la pesca, en varem arreplegar una bona cistella, pel bon profit del restaurant annex al vaixell.